Proletaris de tots els paisos: uniu:vosl Òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya Í Número 474 Barcelona, 28 de març de 1977 Preu, 10 pessetes En aquest número: JrCatalunya, PAs. sembla i la Co- missió dels Nou per A. Gutiérrez Díaz (PÀGINA 3) JX Dia 5 d abril, jornada de vaga (PÀGINA 5) UNA SOLA CLASSE OBRERA / Fernando Soto a Catalunya Els homes que mn dia van haver d'emigrar d'Andalusia a Catalunya són catalans amb tots els drets 4 amb tots els deures. Lluiten amb la resta de catalane per la llibertat. Recomanaria als treballadors de Catalunya nascuts a Andalusia que eontinuin Lluitant unitàriament con tra l'explotació 4 la repressió. El millor servei que poden fer a Anda- lusia és aconseguir que triomfi la democràcia a Catalunya. ENTREVISTA A LA PÀGINA 8 1: editortal GUANYAR LA LLIBERTAT El text definitiu de la Llei Electo- ral no aporta novetats substancials pel que fa al que va anunciar fa /uns dies el ministre de Justícia. Es un text co-— herent amb la Llei de Reforma Política i, per això, malgrat els aspectes posi- tius que conté -fruit de la pressió de les forces democràtiques i resultat concret de la negociacíó de la Comissió dels Nou amb el govern— es pot conside- rar com un instrument de la política reformista consistent en atorgar una democràcia limitada que asseguri el man teniment dels ressorts fonamentals del poder en mans dels grups socials que l'han monopolitzat durant quaranta anys Reduccions al pretès caràcter propor- cional en l'assignació d'escons, veto Gregori Lópes Raimundo, va poder, per primera vegada. Era l'Hospitalet de Llobre- miler de persones El 25 de març, ei mostre secretari general, per fí, parlar en públic en im aete legal del PSUC, la presentació de l'Agrupació Est del nostre partit a gat, en un teatre de Collblame. Hi úa aseistir mn als joves de 18 a 2i anys, limitacions al control democràtic del procés elec- (Pàgina 2 treball 28-3-1977/J R editorial GUANYAR LA LLIBERTAT toral, retard en la neutralització efec: tiva dels mitjans estatals de comunica- Ció..., aquestes són algunes de les ca-, racterístiques principals de la Llei Electoral que hem denunciat ja en aques, tes mateixes pàgines. Veient el decret regulador de les' normas en podem assenyalar algunes més: el fet que sígui l'administració í no els partits que decideixi la composició de les juntes electorals, la remissió , a efectes de la campanya electoral, a les lleis de Premsa i de Reunió elabo- rades per Fraga Iribarney l'exclusió de la llista d'inelegibilitats de dos càr— recs públics com són el president de les Corts i. el del govern. Allò mési greu, tanmateix, és l'escasea durada de la campanya electoral: en efecte, des- prés de quaranta anys de manipulació. sistemàtica de l'opinió pública, tres Setmanes són un espai de temps molt curt per garantir una plena responsabi- litat en el vot, que només fóra possi— ble previ un coneixement suficient de les diferents opcions electorals. Tot plegat, és clar, en un examen estrictament "tècnic" de la llei. Peràj una llei no es pot considerar al marge del quadre polític sobre el qual es projecta, sinó en funció d'aquest qua- dre. I aquest quadre no és encara un quadre democràtic: encara hi ha presos i exiliats polítics í les escarcera- cions s'esdevenen amb una lentitud pro- vocadoraj encara no han estat legalit- zats tots els partits polítics i orga- nitzacions sindicals, les clivellades: estructures del Movimiento i dels sin-i dicats verticals continuen dempeus... No hi ha, al capdavall, les condicionsi per a unes eleccions veritablement lliu, res. De l'examen estricte de les normes electorals, per tant, no es pot deduir la viabilitat o no del procés electoral, que culminarà la prímera setmana de juny. La credibilitat del procés depen- drà,sobretot, del fet. que la situació política general que lí serveix de marc reuneixi o no les condicions mínimes d'unes eleccions democràtiques. I aques ta continua sent, avui,la questió prin- cipal, l'objectiu central de l'oposi- ció. Acomplír aquest objectiu és possi- ble. Ho és, en prímer lloc, perquè l'o- posició té prou força per obligar el' govern a retrocedir. Ho és perquè sense la participació de l'oposició, de tota l'oposició, no hi ha eleccions viables ni tan sols per al poder. Ho és, final- ment, perquè en aquesta direcció s'ex- pregsa la majoria de la població, que no consideraria pas legítima una opció triomfant en unes eleccions tramposes. Però no és cas només d'obtenir a- quest "mínim" imprescindible. Cal acon- seguir també que les futures corts sí- guin constituents 4 que aprovin una constitució capaç d'estabilitzar la de- mocràcia, d'esdavenir Un marc que per-, meti negociar una sortida progressis- ta de la crisi econòmica i de garan- tir la dinstitucionalització de l'auto-i nomia de Catalunya. I Vet aquí la importància de l'acord. . A què van arribar a Madrid, divendresi passat, ia pràctica totalitat de leal forces polítiques i organitzacions sin-l dicals i patronals democràtiques que operen a nivell d'Estat, en el sentit de fer una pressió col.lectiva per tal d'aconseguir unes eleccions netes i de trobar una sortida a l'actual situació econòmica. Vet aquí, també, encara que sigui a un altre nivell, la importància de l'entesa que hi ha hagut a la reunió de representants dels treballadors i empresaris celebrada aquest cap de set- mana a Platja d'Aro al voltant de l'e- xigència de llibertat per electoral i de negociacions en. terrenys econòmic i sindical. al procés els la direcció del imprescindible Tot això apunta en Pacte Constitucional, per aconseguir, per via pacífica, la conquesta de la democràcia 4 la seva posterior estabilització. I contribueix a afeblir els esforços i a neutralitzar les resistències que el poder oposa en- cara a allò que constitueix, aquí í a- vui, la pedra de toc de la democràcia: la legalitat de tots els partits. En això estàvem abans de la publica- ció de les normes electorals i en això estem ara. Convençuts de guanyar la ba- talla de la llibertat. li Q vn LM d Dissabte foren detinguts a Girona, amb altres companye, els candidats del PSUC Carles Caussa, ' Francesc Frutog i Francesc Parerole, mentre venien la premga del partit al carrer. La no legalització de tots els partits 1 la persistència de l'aparell del Movimiento originen fete com aquest. cions lliures i metes amb arbitrarietats d'aquesta mena. No hi pot haver elec- (Foto "Treball") DECLARACIÓ DE LA "COMISSIÓ DELS NOU" PER LA LLIBERTAT SINDICAL Després de la seva reunió del dia 23, la Comiseió Negoc-adora de l'opo 8ició va lliurar a la premsa el 8e- guent commicat: La comissió negociadora amb el govern ha analitzat, a proposta de les organitzacions sindicals que hi són presents (Confederació Sindical de Comissions Obreres, Unió General de Treballadors i Unió Sindical Obre ra), el tema de la llibertat sindi- cal, i es proposa entrevistar-se amb el president del govern a través de la subcomissió anteriorment nomenada a l'efecte i presentar-li uns punts bàsics que, en el seu conjunt, cons- titueixen les condicions mínimes per què es doni l'esmentada llibertat Sindical, que són els seguents: 1. El reconeixement del lliure dret d'associació sindical amb l'a- plicació immediata dels convenis 87 i 98 de l'OIT. , 2. Reconeixement de la capacitat jurídica de negociació col.lectiva de les centrals sindicals én tots els àmbits superiors a l'amoresa. 3. Dissolució de l'Organització Sindical, passant les seves funcions a la competència de les centrals sin dicals. 4. Reconeixement jurídic d'un nou òrgan representatiu a les empreses, lliurement elegit pels treballadors, amb Capacitat de negociació col.lec- tiva en aquest àmbit, 4 la convoca- tòria d'eleccions sindicals per a l'esmentat òrgan, reconeixement del dret de vaga, amb la derogació de l'ac- tual normativa sobre aquesta i la consegúent reforma del Codi Penal, a efectes concordants. 5. El ple Les forces polítiques representa- des en la "Comissió" assumeixen ple- nament aquest quadre bàsic de la 111 bertat sindical, que forma part ín- separable de les llibertats democrà- tiques, i consideren que l'aplicació 1 casuística d'aquestes mesures fo- namentals i la seva negociació ulte- rior correspon a posteriors disgcus- aions entre les centrals sindicals i el govern. i ————————————é————————— 28-3-1977 EL MOMENT POLÍTIC UNITARI CATALUNYA, L'ASSEMI SS lLA "CON En pocs dies, els organismes fona- mentals pels quals passa avui la nostra política unitària en la lluita per la consecució de la democràcia i el resta- bliment de les liibertats nacionals, han estat afectats per una sèrie de de- Cisions que posen en questió la seva fortalesa. Primer, va ser la retirada del PSOE de ia "Comissió dels Nou", que va anar acompanyada per la retirada a Catalunya de la Federació Socialista i per una actitud de distanciament expec- tant de la UGT. De la seva banda, els companys del PSC (Congrés), que havien optat per l'Organisme Consultiu, denun- ciaven els resultats de la negociació i no solament abandonaven el seu lloc a la "Comissió" sinó que, en carta públi— ca, exigien la dimissió del represen- tant català a la "Comissió dels Nou". Tot seguit, Jordi Pujol, reclamat per les exigències electorals del seu par- tit, demanava el relleu de les seves tasques en el si de la Comissió de Ma- drid. Finalment, cinquanta-cinc delega- cions de l'Assemblea de Catalunya, reu- nides en sessió de Comissió Permanent, decidien, per consens majoritari -31 Vots afirmatius, 14 de negatius i 9 abs tencions-, retirar la seva confiança al procés negociador emprès per la "Comis- sió dels Nou". Aquesta allau d'esdeveniments, a la qual podríem afegir el silenci del se- nyor Suérez davant les peticions de dià leg de la Comissió negociadora, movia el conegut dibuixant Cesc a publicar en el diari "Avui" un acudit basat en la " Coneguda cançó dels negrets que anaven desapareixent progressivament. dEstem enfrontats a una desaparició de l'orga- nisme nagociador, que havia obert una tasca comuna entre les grans famílies democràtiques espanyoles i els repre- sentants de les nacionalitats2 Afanyem- nos a dir que,si més no, des de la nos- tra voluntat de partit en lluita, ens neguem a acceptar que aquesta forma de treball unitari hagi exhaurit la seva funció, ans al contrari, assenyala una via que ha donat fruit, que té objec- tius immediats a cobrir i que apunta la perspectiva fonamental d'acció política conjunta per la consecució de la demo- cràcia i les llibertats nacionals. Diguem, en primer lloc, que mentre no hàgim obtingut l'amnistia, les lli- bertats i l'Estatut d'Autonomia, qual- sevol lluita, gestió o negociació podrà ser qualificada d'insuficient. Però re- sulta denunciable i, a voltes, sospi- tós, aprofitar adeleradament els resul- tats positius, obtinguts pels altres, des de posicions d'inactivitat, de tes- timoniatge marginal,com és el cas d'al- guns partits que han presentat la seva documentació per a la legalització i es preparen per participar €n el procés electoral. No, nosaltres no afirmem que els resultats obtinguts per la negocia- ció siguin òptims ni, sobretot, que s'haguessin pogut obtenir al marge de la pressió que representa la constant mobilització popular. Però sí que apre- ciem la seva vàlua pel que representen Ó DELS NOU" en si i pel que prefiguren com a via per a cobrir un triple objectiu. Prí- mer, demostrar el caràcter responsable i dialogant de l'oposició, que apareix Com a garantia d'ordre democràtic i de- nuncia els intents del govern d'atri- buir-se els avenços que ha aconseguit la lluita popular. Segon, enfortir els lligams entre les forces democràtiques espanyoles di les forces democràtiques de les nacionalitats, enfortiment basat en el reconeixement d'objectius comuns solidaris,en la comprensió del caràcter diferencial dels pobles de Catalunya, Eushadi 4 Galícia úi en l'interès comú de donar una autèntica solució política en aquest fet, com a element indispen- sable per al restabliment de la demo- cràcia a Espanya. Tercer, oferir a la reivindicació popular de llibertat la - formulació d'objectius concrets repre- sentats per partits i personalitats re- coneguts, enfront dels intents de con- fusió del neofranquisme. És per tot això, i perquè considerem que a la negociació ha de seguir la vi- gilància democràtica i que als objec- tius de les garanties electorals ha de seguir el compromís o acord constitu- cional, que el nostre partit ha estat i està a favor de la "Comissió dels Nou" i de la forces polítiques lunya en el seu si, presència responsable de les i sindicals de Cata- convençut que una Pàgina 3Í política justa no vol dir una política sense dificultats, però sí que, conduií— da intel.ligentment, acaba per imposar- se. És per això que, tot i lamentar la dimissió de Jordi Pujol, assenyalem que. el fet fonamental és que l'organització a la qual pertany, CDC, no solament no retira la confiança a la comissió nego- ciadora sinó que la ratifica. Es per això que apreciem com a molt positiva la presència de la UGT, juntament amh CCOO i USO, a l'última reunió de la "Comissió dels Nou" i el seu nomenament com a membres de ia subcomíissió nego- j Ciadora que ha de tractar amb el govern les questions relacionades amb la lli- bertat síndical. És per això que cridem els companys de la Federació Socialista de Catalunya, adherida al PSOE, i els companys del PSC (Congrés) que reconsi- derin la seva posició i es reincorporin a les activitats comunes dels partits i organitzacions sindicals que venim do- .nant suport a la negociació. És per ai- XÒ que, lamentant que la Permanent de l'Assemblea de Catalunya hagi optat, per consens majoritari, per marginar-se del procés de negociació ji hagi tancat les possibilitats d'acció directa en lligar-se exclusivament a un hipotètic "Organisme Consultiu" mancat de tota perspectiva,.revalorem,no obstant. això, la base de mobilització popular unità- ria que l'Assemblea de Catalunya repre- senta i que continua fent-ne el suport fonamental per a la consecució dels quatre punts. Cal, per tant, marginar del seu si discussions esterilitzants, que algunes organitzacions exasperades pel fracàs de la seva pròpia política estimulen, i entendre la gran presència de l'Assemblea de Catalunya én l'acti- vitat negociadora mitjançant la mobilit zació i, d'una forma elemental, amb el desenvolupament de tota la potenciali- tat de la campanya "Volem l'Estatut". ANTONI GUTIÉRREZ DÍAZ ç QUANTES AMNISTIES l PER A FER L'AMNISTIA2 Els dies transcorreguts des de la publicació del nou indult, es compten amb els dits d'una mà els presos polí- tics que han estat alliberats. Hom espera que els propers dies sur- tin al carrer més presos polítics. Hom diu, fins i tot, que recobraran la lli- bertat la majoria dels presos polítics. Tanmateix, la lentitud de l'operació escarceració és prou significativa de com és de lluny la mesura governamental de l'exigència d'AMNISTIA TOTAL. El govern Suérez se situa d'esquena a aquesta ' gran questió de l'amnistia total, sense la qual no hi ha possibi- litat de normalització democràtica, ni l.pacificació a Eusxadi, ni reconciliació nacional, ni autèntica democràcia. No és pas un joc de paraules, i el problema no es resol anomenant amnistia a aquesta escarceració amb comptagotes. L'amnistia total significa reconèi- xer el fet determinant d'una sangonent guerra civil i de la tràgica repressió dels anys de dictadura i enterrar jurí- dicament, políticament i humanament a- quests fets i restablir la convivència nacional en la seva plenitud. Per això l'exigència d'amnistia to- tal continua viva, esdevé més urgent que mai úi ens obliga,tots els demòcra- tes, tots els partidaris de la reconci- liació nacional, a continuar el combat , múltiple, de masses, fins a aconseguir- la. i Pàgina 4 treball PACO FRUTOS, DIRIGENT OBRER, DIRIGENT POLÍTIC POTEIUCIAR TOTES Prancesc Frutos —Paco, així li diuen els companys i amies— és candidat del PSUC a Les eleccions per Girona. Té trenta—vuit anys i als vint-i-cinc va dei- xar la falç i la magalla per la fàbrica. L'any 66 entra a treballar a la SAFA de Blanes, on impulsa les Comissions Obreres i comença a participar en la llui ta del moviment obrer a nivell de Catalunya. patzat de la SAFA. El primer de maig del 69 és des- Un any després, amb motiu d'ima vaga d'aquesta empresa, és detingut —ja ho havia estat l'any 67- i passa im mes i mig a la presó de Giro- na, —acusat de crear les Comissions Obreres de Blanes. Representant de CCOO a i l'Assemblea de Catalunya, fou un dels 113 detinguts a Santa Maria Mitjancera. l És secretari d'organització de la Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. — Tu ets im home de Comissions Obreres 1 candidat del PSUC. (Hi ha alguna con- tradicció entre ser um dirigent sindi- cal i un candidat poltític2 - Cap contradicció, en absolut. La lí- nia sindical de CCOO es decideix, i ca- da cop ha de ser més així, dins dels propis Òrgans de Comissions a tots els nivells, amb decisions fonamentadas en la pràctica assembleària. Però, a més a més, aquestes eleccions, les primeres després de quaranta anys de dictadura , Cies específiques de les quals no podem fer abstracció. No seran encara unes eleccions plenament democràtiques: però hem de fer el màxim esforç per conver- tir-les en unes eleccions que ens por- tin realment la democràcia i que obrin un procés constituent.Els candidats que han jugat un paper en el moviment obrer són, moltes vegades, els més coneguts pel conjunt dels treballadors, ja que no hem d'oblidar que el moviment obrer ha estat la punta de llança de la llui- ta per les d1libertats democràtiques, sindicals i nacionals. LA MURGA DEL GOVERNADOR - El governador civil de Girona és d'a— Llò més búnquer, com ho demostren les seves accions. iFins a quin punt el con-. portament del senyor Armando Murga u8 pot afectar, com a candidats2 - El governador: civil de Girona repre- senta els interessos econòmics i polí- tics dels qui fa quaranta anys que re- tenen el poder. És un representant ge- nuí del búnquer, a tots elg nivells. Prohibint el PSUC intenta que els plan- tejaments polítics, socials i culturals del partit no puguin ser debatuts pel poble com una aportació dels comunistes catalans a la conquesta de la democrà- Cia, a la seva consolidació en la marxa cap al socialisme. És uma brutal arbí- trarietat que afecta també a d'altres forces democràtiques i que significa el caràcter feixista dels qui, com el se- nyor Armando Murga, no estan disposats a perdre els seus privilegis econòmics i polítics. — Crec que 8'ha fet ima dentíncia contra el governador civil. La dimissió del sr inajornable de tot ee. -— La dimissió del senyor Murga, tantes vegades demanada, ha de ser una exigen- cia inajornable de tot el poble de Gi- rona. -— Tu vas dir, a la darrera Permanent de l'Assemblea de Catalunya, que hi havia més mobilitzacions obreres que mat. No creus que la campanya electoral pot dis treure forces dels moviments de masses elàssies2 Em refereixo a Comissions Obreres, associacions de veins... LA CAMPANYA ELECTORAL — La campanya electoral no solament no distreu forces, sinó que ha de ser un element potenciador de totes les rei- vindicacions. És en el marc de la cam- panya electoral que les reivindicacions dels treballadors 4 capes populars han de trobar la màxima acollida i s'han de convertir en mn element —essencial de tota la campanya. Però és que, endemés, les vagues de la construcció que hi ha en aquests moments i els diversos plan- tejaments de lluita als diferents rams de la producció són una prova evident que el procés electoral no significa en absolut l'abandó de la defensa més con seguent de totes les reivindicacions obreres i populars. Més endarrera, ens ha quedat la lluita dels pagesos úi ara tenim la campanya de l'Assemblea de Ca- talunya "Volem l'Estatut", que està te- nint un gran ressò popular. Resumint : no hi ha cap contradicció entre mobilit zació i procés electoral. — Paco, Girona té fama de conservadora. No plantejo si guanyarà el PSUC, perquè no es tracta d'això. Però les forces democràtiques podreu euperar la dreta franquista2 - Les forces conservadores de Girona estan molt arrelades en l'aparell de poder que, en quaranta anys, s'ha con: vertit en un pop que intenta ofegar qualsevol expressió d'exigència de de- mocràcia. Malgrat tot, les forces demo- cràtiques lliurarem una batalla conse- qUent i decidida a les deixalles de la dreta franquista i estíc convençut que en aquestes eleccions la vocació demo- cràtica i progressista del poble de les Murga, una exigència el poble de Girona" aquesta trencarà imatge conservadora, segurament simplis- comarques de Girona ta, i donarà una imatge més real del que són les aspiracions de la classe treballadora, dels pagesos, de tots els sectors populars. — La construcció de Girona està en va- ga. Com veus tu el conflicte2 - Els treballadors de la construcció de Girona, entre els quals hi ha nombrosos i excel.lents militants del PSUC de Bla nes, Girona i Figueres, estan fent una acció molt djimportant en defensa dels seus interessos socials i sindicals. Una acció exemplar, mentre que la pa- tronal es tanca i ni vol negociar les justes reivindicacions obreres. Pensa que un sector important de la patronal encara no compleix els acords pactats ' després de la vaga de l'any passat. Com a home del PSUC diria als companys en Vaga que el partit és un dels més con- seguents defensors dels seus drets i que la votació favorable al PSUC, en les properes eleccions, significa po- tenciar les solucions als seus proble- mes. JOAN SANJUAN Ll LES LLUITES OBRERES NO PAREN Les lluites obreres no paren. A la vaga del ram de la construcció de Girona, pot ser que 8'hi afegeixi la del mateiz ram a Barcelona, que 8'a- nuncia per a demà. També podria es- deveninr-se ima vaga en el sector de Consignataris, Càrrega i Descàrrega. La vaga dels treballadore de la uClàusor", de Cornellà, ja fa més de dues setmanes que dura. Això només és un cop d'ull ràpid ale conflictes laborals més desta- cats, però no pretén ser una llista completa, ni de bon tro8. El males- tar que regna entre la classe tre- balladora, que reclama augment de salaris per poder viure, que no té llibentat sindical, que exigeix mi- llore condicions de treball i que té mil Ú um motius per protestar, és lògic que es mantfesti en lluites constants. 4 que negocien los convenios, 3 Às premsa de tots els paisos: uniu:vosl TRADUCCION DE ALGUNOS ARTICULOS DEL NUMERO 474 DE TREBALL CORRESPONDIENTE AL El texto definitivo de la Ley Electoral no apota noveda- des substanciales respecto a lo anunciado días atrés por el ministro de Justicia. Es un texto coherente con la Ley de Reforma Política y, por ello, a pesar de los aspectos posi tivos que contiene -fruto de la presión de las fuerzas demo cràticas y resultado concreto de la negociación de la Comi— sión de los Nueve con el gobierno- puede consíderarse como un instrumento de la política reformista consistente en otor gar una democracia limitada que asegure el mentenimiento de los resortes fundamentales del poder en manos de los grupos sociales que lo han monopolizado durante cuarenta afios. Re- ducciones al pretendido caràcter proporcional en la asigna- ción de escafios, veto a los jóvenes de 18 a 21 afos, limita Ciones al control democràtico del proceso electoral, retraso en la neutralización efectiva de los medios estatales de co municación..., estas son algunas de las características prin cipales de la Ley Electoral que hemos denunciado ya en es- tas mismas pàginas, A la vista del decreto regulador de las normas podemos sefjalar algunas més: el hecho de que sea la administración Y no los partidos quien decida la composición de las juntas electorales, la remisión a los efectos de la campaia electo ral, a las 'leyes de Prensa y de Reunión elaboradas por Fra ga Iribarne y la exclusión de la lista de inelegibilidades de dos cargos públicos como los detentados por los presiden tes de Las Cortes y del Gobiermo. La més grave, sin embar- go, es la escasa duración de la campaiía electoral: en efec- to, después de cuarenta afios de manipulación sistemàtica de la opinión pública, tres semanas son un espacio de tiempo muy corto para garantizar una plena resposabilidad en el voto, que sólo sería posible previo un conocimiento suficiente de las distintas opciones electorales. Todo ello, claro esté, en un examen estrictamente "técni co" de la ley. Pera una ley no puede considerarse al margen del cuadro político sobre el que se proyecta sino en fun- ción de su cuadro. Y ese cuadro no es aún un cuadro democrà tico: todavia hay presos y exiliados políticos y las excar- celaciones se producen con una lentitud provocadora, toda- vía no han sido legalizados todos los partidos y organizacio nes sindicales, las cuarteadas estructuras del Movimiento y de los sindicatos verticales siguen en pie...No hay, en suma, las condiciones para unas elecciones verdaderamente libres. LUNES 28 DE MARZO DE 1977 ——— GANAR LA LIBERTAD —— no puede deducirse la viabilidad o no del proceso electoral : que culminaró la primera semana de junio. La credibilidad del proceso dependerà, sobretodo, de que la situación polí- tica general que le sirve de marco reuna o no las condicio- nes mínimas de unas elecciones democràticas. Y esa sigue siendo, hoy, la cuestión principal, el objetivo central de la oposición. Cumplir este objetivo es posible. Lo es, en primer tér- mino, porque la oposición tiene la fuerza suficiente para obligar al gobierno a retroceder. Lo es porque sin la parti cipación de la oposición, de toda la oposición, no hay elec ciones viables ni siquiera para el poder. Lo es, finalmen-/ te, porque en esta dirección se expresa la mayoría de la po blación, que no consideraria legítima una opción triunfante en unas elecciones tramposas. Pero no se trata sólo de obtener ese "minimum" imprescin dible. Hay que lograr también que las futuras cortes sean — constituyentes y que aprueben una constitución Capaz de es- tabilizar la democracia, de convertirse en marco que permí- ta mejorar una salida progresista de la crisis económica y de garantizar la institucionalización de la autonomia de Ca talunya. — De ahí la importancia del acuerdo a que llegaron en Ma- drid el pasado viernes la pràctica totalidad de las fuerzas políticas y organizaciones sindicales Y patronales democrà- ticas que operan a nivel de Estado, en el sentido de .reali- zar una presión colectiva para lograr unas elecciones lim- pias y de encontrar una salida a la actual situación econó- mica. De ahí, también, aunque sea a otro nivel, la importan cia del entendimiento habido en la reunión de representan— tes de los trabajadores y empresarios celebrada este fin de semana en Platja d'Aro, entorno a la exigencia de libertad para el proceso electoral y de negociaciones en los terre- nos económica y sindical. Todo ello apunta en la dirección del Pacto Constitucio- nal, imprescindible para lograr por via pacífica la conquis ta de la democracia y su posterior estabilización. Y contri buye a debilitar los esfuerzos y a neutralizar la resisten- Cia que el poder opone todavía a lo que constituye aquí y hoy, la piedra de toque de la democracia: la legalidad de todos los partidos. En eso estébamos antes de la publicación de las normas e lectorales y en esto estamos ahora. Convencidos de ganar la is Gin estricta de lac EE EET ST Ima Se ie EB 1 Gil 2 Ra hi sl POR EL DEREG1Ó DE HUELGA Y LA LI BERTAD SI ND CAL DIA 15 DE ABRIL JORNADA DE LUCHA Comisiones Obreras y Unión Sindical Obrera han convocado a todos los trabajadores de Espafia a comenzar un proceso de movilizaciones, asambleas y discusión en los centros de tra bajo para hacer una gran jornada de huelga el 15 de abril. El motivo fundamental es protestar contra el decreto-ley con la cínica proclama de ensancharlo, restringe, o que, amente anula, el derecho de huelga y favorece el des prúctic pido libre, y también exigir la libertad sindical. Las reiv. vindicaciones concretas: garantizar el trabajo, impedir los despidos, seguro de paro Y pensiones suficientes, legaliza- 1ión de todas las centrales sindicales, disolución de la NS y devolución de su patrimonio a los trabajadores, elec- Ciones en las empresas para elegir órganos representativos derogación de los decretos que . facilitan el despido libre y hacen de la huelga una cosa i- " legal y reconocimiento pleno del derecho de huelga. En la rueda de prensa que 8irvió para anunciar la convo- , Catoria de la jornada de huelga del 15 de abril, Marcelino Camacho destacó el sentido de legítima defensa de los tra- bajadores que tiene esta convocatoria y calificó el recien- . ta decreto-ley sobre despidos y huelgas"como ima ley alara- mente antiobrera, peor que las de la época de Franco y peor . que el deereto de huelga de mayo del 75". Le sobra la razón. El gobierno actual no cesa en Sus ata ques a la clase trabajadora. Cuando se preparan elecciones a Cortes y ya hay un grupo de partidos políticos legaliza- das -pero todavía no, y esto es bien significativo, los més : fenuinos de la clase obrera- aún no son legales los sindica:. io8 que los trabajadores han constituido, el derecho de huel ja queda tan reducido que no se ve, los patronos tienen gran ides facilidades para despedir y, para postre, el nuevo sala Q'do mínimo seré de 440 pesetas. Si no diera rabia haría reir. (pasa a la pégina siguiante.)i (viene de la pégina anterior Ya vemos a donde van a parar todas las promesas que el i gobierno ha hecho de legalizar las centrales sindicales o-' breras en seguida Y la libertad sindical y el derecho de. 4 hueiga son cosas que no admiten espera. En el coloquio que hace pocos dias se hizo en el "Club Mundo" en Barcelona, en el que participaran CCOO, USO, UGT, CNT, SOC, el delegado de los sindicatos verticales y los sindicatos "amarillos" CSO y SFI, todos estuvieron de acuerdo, incluso estos últi- mos. No puede haber democracia sin que haya libertad sindical y derecho de huelga. No puede haber democracia sin que la clase trabajadora ocupe el lugar que le corresponde, un lu- gar muy preeminente por cierto. Los trabajadores no pueden admitir la actual situación. La actitud del gobierno pide una respuesta y la clase obrera la daré. La darà, como siem pre, responsablemente, constructivamente, porque los traba- jadores no son amigos del desorden, de la algarada ni de la provocación: pero la darà con fuerza, con toda la fuerza que tiene y que es ficapaz de manifestar. La jornada de huelga del próximo día 15 puede alcanzar, y debe alcanzar, unas proporciones mayores que la del l2 de noviembre del aho pa- sado. Este és el sentido de la llamada de CCOO y USO que està . abierta a todas las otras centrales sindicales, a todos los trabajadores de Espaiia. Es necesario que esta llamada sea escuchada. Los objetivos son comunes . Todo el mundo està de acuerdo. Es necesario que este acuerdo se convierta el día 15 en acción unida, sin ninguna endidura, sin ninguna reserva, sin ninguna vacilación. Es lamentable la actitud de la UGT'que, conviniendo en lo justo de las reivindicacio nes y en la necesidad de la acción, no ha firmado la convo- catoria pox una pueril obstinación en afadirle la exigencia de la dimisión de los cargos sindicales, que tanto CCOO como USO no consideran razonable ni útil porque los actua- les enlaces y jurados pueden jugar un papel importante en la movilización y en la defensa de los intereses de los tra bajadores. La UGT tiene perfecta derecho a defender su opi- nión, peró esto no ha de ser motivo para romper la unidag que tanto necesitanos ahora. Confiamos que la UGT lo verd claro y se sumarà a la jornada, como confiamos que se suma- rén todas las otras organizaciones sindicales obreras. Para decirlo con pocas palabras, la acción del 15 de a- bríl se dirige a conseguir la normalidad de las relaciones entre el capital y el trabajo. Como ya han dicho USO y CCOO, no va contra los patronos, a los que habría que explicar los motivqs y el alcance, sino contra unas medidas del go- bierno que no hacen otra cosa que envenenar la situación y crear més focos de conflictos. Los trabajadores quieren te- ner sus sindicatos, legales, organizados como ellos quieran y decidan, 'sin ingerencias de nadie. Quieren que les sea re conocido el derecho de huelga, como instrumento de defensa de sus intereses de clase, Y lo quieren, como es lógico y O justo, sin restricciones, Quieren trabajar, que no los pue— dan despedir sin razón, tener garantizado el trabajo. Son aspiraciones perfectamente democràticas y absolutamente in- dispensables para la democracia que tanto desea todo el mundo y que ya se vislumbra. pel ENRIC VIVES CO UNITARI CATALUNYA Y LA 'COMISION DE LOS NSEVE' En pocos días, los organismos fundamentales por los que pasa hoy nuestra política unitaria en la lucha por la conse Cución de la democracia y el restablecimiento de las liber- tades nacionales, han sido afectados por una serie de deci— siones que ponen en cuestión su fortaleza. Primero, fue la retirada del PSOE de la "Comisión de los Nueve", que fue a— compaiiada por la retirada en Catalunya de la Federación So- cialista y por una actitud de distanciamiento expectante de la UGT. Por su lado, los compafieros del PSC (Congrès), que habían optado por el "Organisme Consultiu", denunciaban los resultados de la negociación y no solamente abandonaban Su puesto: en la "Comisión" sino que, en carta pública, exi- gían la dimisión del representante catalàn en la "Comisión de los Nueve". Seguidamente, Jordi Pujol, reclamado por las exigencias electorales de su partido, pedía el relevo de Sus tareas en el seno de la Comisión de Madrid. Finalmente, cincuenta y cinco delegados de la Asamblea de Catalunya,reu nidos en sesión de Comisión Permanente, deciden, por consen SO mayoritario —3) votos afirmativos, 14 negativos y 9 abs- tenciones-, retirar su confianza al proceso negociador em- prendido por la "Comisión de los Nueve". Esta avalancha de acontecimientos, a la que podríamos a- fiadir el silencio del sefor Suàrez ante las peticiones de diàlogo de la Comisión negociadora, movía al conocido dibu- jante Cesc a publicar en el diario "Avui" un chiste basado en la conocida canción de los negritos que iban desapare- cíendo progresivamente. édEstamos enfrentados a una desapa- rición del organismo negociador, que había abierto una ta- rea común entre las grandes familias democràticas espafio- las y los representantes de las nacionalidades7 Apresuré- monos a decir que,por lo menos, desde nuestra voluntad de partido en lucha, nos negamos alaceptar que esta forma de trabajo unitario haya agotado su función, todo lo contrario, sefala una vía que ha dado fruto, que tiene objetivos ínme- diatos a cubrir y que apunta la perspectiva fundamental de acción política conjunta para la consecucuón de la democra- Cia y las libertades nacionales. Digamos, en primer lugar, que mientras no hayamos obteni do la amistía, las libertades y el Estatut de Autonomía, cualquier lucha, gestión o negociación podrà ser calificada de insuficiente. Pero resulta denunciable y, a la vez, sos- pechoso, aprovechar loa resultados positivos, obtenidos por los otros, desde posiciones de inactividad, de testimonio marginal, como es el caso de algunos partidos que han presen, .tado su documentación para la legalización y se preparan pa ra participar en el proceso electoral. No, nosotros no afir: mamos que los resultados obtenidos por la negociación sean óptimos ni, sobretodo, que se hayan podido obtener al mar- gen de la presión que representa la constante movílización popular. Pero sí que aprecíamos su valía por lo que repre- i. Bentan en si y por lo que prefiguran como vía pra Cubrir un triple objetivo. Primero, demostrar al caràcter responsable y dialogante de la oposición, que aparece como garantia de Orden democràtico y denuncia los intentos del gobierno de atribuirse lós avances que ha conseguido la lucha popular. Segundo, fortalecer los lazos entre las fuerzas denocràti- cas espafiolas y las fuerzas democràticas de las nacionalida des, fortalecimiento basado en el reconocimiento de objeti- Vos comunes solidarios, en la comprensión del caràcter dife rencial de' los pueblos de Catalunya, Eusadi y Galícia Y en el interés común de dar una auténtica solución política 'A este hecho, como elemento indispensable para el restableci- miento de la democracia en Espafa. Tercero, ofrecer a la rei Vindicación popular de libertad la formulación de objetivos concretos representados por partidos y personalidades reco- nocidos, frente a los intentos de confusión del neofranquis- mo. Es por todo esto, y porque consideramos que a la negocia- ción ha de seguir la vigilancia democràtica y que a los obje tivos de las garantías electorales ha de seguir el compromi- so o acuerdo constitucional, que nuestro partido ha estado y està a favor de la "Comisión de los Nueve" y de la presen- cia responsable de las fuerzas políticas y sindicales de Ca— talunya en su seno, convencido de que una politica justa no quiere decir una política sin dificultades, pero que, condu- , cida inteligentemente, acaba por imponerse. Es por esto que, aún y lamentando la dimisión de Jordi Pujol, sefalamos que el hecho fundamental es que la organización a la que pertene ce,CDC, no solamente no retira la confianza en la comisión negociadora, sixo que la ratifica. Es por esto por lo que a- preciamos como muy positiva la presencia de la UGT, juntamen te con CCOO y USO, en la última reunión de la "Comisión de los Nueve" y su nombramiento como miembros de la subcomisión negociadora que ha de tratar con el gobierno las cuestiones relacionadas con la libertad sindical. Es por esto por lo que llamamos a los compafieros de la Federación Socialista de Cata lunya, adherida al PSOE, y alos compaleros del PSC (Congrès) para que reconsideren su posición y para que se reincorporen a las actividades comunes de los partidos y prganizaciones sindicales que venimos apoyando la negociación. Es por esto que, lamentando que la Permanente de la Asamblea de Catalunya haya optado, por consenso mayoritario, por marginarse del pro, ceso de negociación y haya cerrado las posibilidades de acción directa al ligarse exclusivamente a un hipotético "Organisme Consultiu" falto de toda perspectiva, revaloramos, no obstan- te, la base de movilización popular unitaria que la Asamblea de Catalunya representa y que continúa siendo el soporte fun- damental para la consecución de los cuatro puntos. Es necesa- rio, por tanto, marginar de su seno discusiones esterilizantes que algunas organizaciones exasperadas por el fracaso de su propia política estimulan, Y entender la gran presencia de la Asamblea de Catalunya en la actividad negociadora mediante la movilización y, de una forma elemental, con el desarrollo de toda la potencialidad de la campafia "Volem l'Estatut", . ANTONI GUTIÉRREZ DÍAZ TRADUCCION DE ALGUNOS ARTICULOS DEL NUMERO 474 DE TREBALL CORRESPONDIENTE AL t LUNES 28 DE MARZO DE 1977 —— GANAR LA LIBERTAD —— El texto definitivo de la Ley Electoral no apota noveda- des substanciales respecto a lo anunciado días atràs por el ministro de Justicia. Es un texto coherente con la Ley de Reforma Política y, por ello, a pesar de los aspectos posi tivos que contiene -fruto de la presión de las fuerzas demo Cràticas y resultado concreto de la negociación de la Comi- sión de los Nueve con el gobierno- puede considerarse como un instrumento de la política reformista consistente en otor gar una democracia limitada que asegure el mentenimiento de los resortes fundamentales del poder en manos de los grupos sociales que lo han monopolizado durante cuarenta afos, Re- ducciones al pretendido caràcter proporcional en la asigna- ción de escafios, veto a los jóvenes de 18 a 21 anos, limita Ciones al control democràtico del proceso electoral, retraso en la neutralización efectiva de los medios estatales de co municación..., estas son algunas de las características prin cipales de la Ley Electoral que hemos denunciado ya en es- tas mismas pàginas. A la vista del decreto regulador de las normas podemos sefjalar algunas més: el hecho de que sea la administración y no los partidos quien decida la composición de las juntas electorales, la remisión a los efectos de la campaia electo ral, a las 'leyes de Prensa y de Reunión elaboradas por Fra ga Iribarne y la exclusión de la lista de inelegibilidades de dos cargos públicos como los detentados por los presiden tes de Las Cortes y del Gobierno. Lo més grave, sin embar- go, es la escasa duración de la campafia electoral: en efec- to, después de cuarenta aios de manipulación sistemàtica de la opinión pública, tres semanas son un espacio de tiempo muy corto para garantizar una plena resposabilidad en el voto, que sólo sería posible previo un conocimiento suficiente de las distintas opciones electorales. Todo ello, claro està, en un examen estrictamente "técni co" de la ley. Pera una ley no puede considerarse al margen del cuadro político sobre el que se proyecta sino en fun- ción de su cuadro. Y ese cuadro no es aún un cuadro democrà tico: todavíia hay presos y exiliados políticos y las excar- celaciones se producen con una lentitud provocadora, toda- vía no han sido legalizados todos los partidos y organizacio nes sindicales, las cuarteadas estructuras del Movimiento y de los sindicatos verticales siguen en pie...No hay, en suma, las condiciones para unas elecciones verdaderamente libres. .no púede deducirse la viabilidad o no del proceso electoral ' que culminarà la primera semana de jmio. La credibilidad del proceso dependerà, sobretodo, de que la situación polí- tica general que le sirve de marco reuna o no las condicio- nes mínimas de unas elecciones democràticas. Y esa sigue siendo, hoy, la cuestión principal, el objetivo central de la oposición. Cumplir este objetivo es posible. Lo es, en primer tér- mino, porque la oposición tiene la fuerza suficiente para obligar al gobierno a retroceder. Lo es porque sin la partí Cipación de la oposición, de toda la oposición, no hay elec Ciones viables ni siquiera para el poder. Lo es, finalmen- te, porque en esta dirección se expresa la mayoría de la po blación, que no consideraria legítima una opción triunfante en unas elecciones tramposas. Pero no se trata sólo de obtener ese "minimim" imprescin , dible. Hay que lograr también que las futuras cortes sean constituyentes Y que aprueben una constitución capaz de es- , tabilizar la democracia, de convertirse en marco que permi- ta mejorar una salida progresista de la crisis económica y de garantizar la institucionalización de la autonomia de Ca talunya. si De ahí la importancia del acuerdo a que llegaron en Ma- drid el pasado viernes la pràctica totalidad de las fuerzas políticas y organizaciones sindicales y patronales democré- ticas que operan a nivel de Estado, en el sentido de reali- zar una presión colectiva para lograr unas elecciones lim- pias y de encontrar una salida a la actual situación econó- mica. De ahí, también, aunque sea a otro nivel, la importan cia del entendimiento habido en la reunión de representan--— tes de los trabajadores y empresarios celebrada este fin de semana en Platja d'Aro, entorno a la exigencia de libertad para el proceso electoral y de negociaciones en los terre- nos económico y sindical. Todo ello apunta en la dirección del Pacto Constitucio- nal, imprescindible para lograr por vía pacífica la conquis ta de la democracia y su posterior estabilización. Y contri buye a debilitar los esfuerzos y a neutralizar la resisten- cia que el poder opone todavía a lo que constituye aquí y hoy, la piedra de toque de la democracia: la legalidad de todos los partidos. En eso estàbamos antes de la publicación de las normas e lectorales y en esto estamos ahora. Convencidos de ganar la pr) sisija estricte de lac normas aloctoralocs nor tanto batalla de 13 lilartad POR EL DEREG1O DE HUELGA Y LA Ll BERTAD SÍ NDI CAL DIA 15 DE ABRIL JORNADA DE LUCHA Comisiones Obreras y Unión Sindical Obrera han convocado a todos los trabajadores de Espafia a comenzar un proceso de movilizaciones, asambleas Y discusión en los centros de tra bajo para hacer una gran jornada de huelga el 15 de abril. El motivo fundamental es protestar contra el decreto-ley que, con la cínica proclama de ensancharlo, restringe, O pràcticamente anula, el derecho de huelga y favorece el des e también exigi Filles lat concretas: garantizar el trabajo, impedir los despidos, seguro de paro Y pensiones suficientes, legaliza- Jión de todas las centrales sindicales, disolución de la c én de su patrimonio a los trabajadores, elec- devoluci RE A en las empresas para elegir órganos representativos que negocien los Convenios, derogación de los decretos que facilitan el despido libre y hacen de la huelga una cosa i- legal y reconocimiento pleno del derecho de huelga. En la rueda de prensa que sirvió para anunciar la convo- r la libertad sindical. Las rei-. : Catoria de la jornada de huelga del 15 de abril, Marcelino Camacho destacó el sentido de legítima defensa de los tra- bajedores que tieme esta convocatoria y calificó el recien- . ta decreto-ley sobre despidos y huelgas"como ima ley clara- mente antiobrera, peor que las de la época de Franco y peor que el decreto de huelga de mayo del 75". Le sobra la razón. El gobierno actual no cesa en sus ata ques a la clase trabajadora. Cuando se preparan elecciones a Cortes y ya hay un grupo de partidos políticos legaliza- , dos —pero todavía no, y esto es bien significativo, los més , genuinos de la clase obrera- aún no son legales los sinmdica:'. i0s que los trabajadores han constituido, el derecho de huel ya queda tan reducido que no se ve, los patronos tienen gran i des facilidades para despedir y, para postre, el nuevo sala icfo mínimo seré de 440 pesetas. Si no diera rabia haría reir, pasa a la pégina siguiente.)) (viene de la pàgina anterior Ya vemos a donde van a parar todas las promesas que el i gobierno ha hecho de legalizar las centrales sindicales o-, breras en seguida Y la libertad sindical y el derecho de. i huelga son cosas que no admiten espera. En el coloquio que hace pocos días se hizo en el "Club Mundo" en Barcelona, en el que participaron CCOO, USO, UGT, CNT, SOC, el delegado de los sindicatos verticales y los sindicatos "amarillos" CSO y SFI, todos estuvieron de acuerdo, incluso estos últi- mos. No puede haber democracia sin que haya libertad sindical y derecho de huelga. No puede haber democracia sin que la : Clase trabajadora ocupe el lugar que le corresponde, un lu- gar muy preeminente por cierto. Los trabajadores no pueden admitir la actual situación. La actitud del gobiermo pide Una respuesta y la clase obrera ia daróú. La darà, Como siem pre, responsablemente, constructivamente, porque los traba- jàdores no son amigos del desorden, de la algarada ni de la provocación, pero la daró con fuerza, con toda la fuerza que tiene y que es ficapaz de manifestar. La jornada de hueiga del próximo día l5 puede alcanzar, y debe alcanzar, unas proporciones mayores que la del 12 de noviembre del ano pa- sado. Este es el sentido de la llamada de CCOO y USO que està. . abierta a todas las otras centrales sindicales, a todos los trabajadores de Espafia. Es necesario que esta llamada sea escuchada. Los objetivos son comunes . Todo el mundo està de acuerdo. Es necesario que esta acuerdo se convierta el dia 15 en acción unida, sin ninguna endidura, sin ninguna reserva, sin ninguna vacilación. Es lamentable la actitud de la UGT'que, conviniendo en lo justo de las reivindicacio nes Y en la necesidad de la acción, no ha firmado la convo— catoria pox una pueril obstinación en afadirle la exigencia de 0 la dimisión de los cargos sindicales, que tanto CCOO coma USO no consideran razonable ni útil porque los actua- les enlaces y jurados pueden jugar un papel importante en la movilización y en la defensa de los intereses de los tra bajadores. La UGT tiene perfecto derecho a defender su opi- nión, pero esto no ha de ser motivo para romper la unidad que tanto necesitanos ahora. Confiamos que la UGT lo verd claro y se sumard a la jornada, como confiamos que se suma- rén todas las otras organizaciones sindicales obreras. Para decirlo con pocas palabras, la acción del 15 de a- bril se dirige a conseguir la normalidad de las relaciones entre el capital y al trabajo. Como ya han dicho USO y CCOO, no va contra los patronos, a los que habría que explicar los motivos y el alcance, sino contra unas medidas del go- bierno que no hacen otra cosa que envenenar la situación y crear més focos de conflictos. Los trabajadores quieren te- ner sus sindicatos, legales, organizados como ellos quieran Y decidan, lsin ingerencias de nadie. Quieren que les sea re conocido el derecho de huelga, como instrumento de defensa de sus intereses de clase, y lo quieren, como es lógico y justo, sin restricciones, Quieren trabajar, que no los pue- dan despedir sin razón, tener garantizado el trabajo. Son aspiraciones perfectamente democràticas y absolutamente in- dispensables para la democracia que tanto desea todo el mundo y que ya se vislumbra. va ENRIC VIVES O UNITARIO CATALUNYA Y LA 'COMISION DE LOS NÚEVE' En pocos días, los organismos fundamentales por los que pasa hoy nuestra política umitaria en la lucha por la conse. cución de la democracia y el restablecimiento de las liber- tades nacionales, han sido afectados por una serie de deci-— Siones que ponen en cuestión su fortaleza. Primero, fue la retirada del PSOE de la "Comisión de los Nueve", que fue a— compafiada por la retirada en Catalunya de la Federación So- cialista y por una actitud de distanciamiento expectante de la UGT. Por su lado, los compaieros del PSC (Congrès), que habían optado por el "Organisme Consultiu", denunciaban los resultados de la negociación y no solamente abandonaban su puesto/en la "Comisión" sino que, en carta pública, exi- gían la dimisión del representante catalàn en la "Comisión de los Nueve". Seguidamente, Jordi Pujol, reclamado por las exigencias electorales de su partido, pedía el relevo de sus tareas en el seno de la Comisión de Madrid. Finalmente, Ccincuenta y cinco delegados de la Asamblea de Catalunya,reu nidos en sesión de Comisión Permanente, deciden, por consen so mayoritario -31 votos afirmativos, l4 negativos y 9 abs- . tenciones-, retirar su confianza al proceso negociador em- prendido por la "Comisión de los Nueve". Esta avalancha de acontecimientos, a la que podríamos a— fiadir el silencio del sefor Suéórez ante las peticiones de dióàlogo de la Comisión negociadora, movía al conocido dibu- jante Cesc a publicar en el diario "Avui" un chiste basado en la conocida canción de los negritos que iban desapare- ciendo progresivamente. dEstamos enfrentados a una desapa- rición del organismo negociador, que había abierto una ta- rea común entre las grandes familias democràticas espaio- las y los representantes de las nacionalidades2 Apresuré- monos a decir que,por lo menos, desde nuestra voluntad de partido en lucha, nos negamos ajaceptar que esta forma de trabajo unitario haya agotado su función, todo lo contrario, sebala una vía que ha dado fruto, que tiene objetivos ínme- diatos a cubrir y que apunta la perspectiva fundamental de acción política conjunta para la consecucuón de la democra- Cia y las libertades nacionales. Digamos, en primer lugar, que míentras no hayamos obteni do la amístia, las libertades y el Estatut de Autonomía, cualquier lucha, gestión o negociación podré ser calificada de insuficiente. Pero resulta denunciable y, a la vez, sos- pechoso, aprovechar los resultados positivos, obtenidos por / los otros, desde posiciones de inactividad, de testimonio marginal, como es el caso de algunos partidos que han presen: 'tado su documentación para la legalización y se preparan pa ra participar en el proceso electoral. No, nosotros no afir: mamos que los resultados obtenidos por la negociación sean óptimos ni, sobretodo, que ge hayan podido obtener al mar- gen de la presión qua representa la constante movílización popular. Pero sí que apreciamos gu valía por lo que repre- sentan en si y por lo que prefiguran como vía pra cubrir un triple objetivo. Primero, demostrar el caràcter responsable : t Y dialogante de la oposición, que aparece como garantia de orden democràtico y denuncia los intentos del gobierno de atribuirse lòs avances que ha conseguido la lucha popular. Segundo, fortalecer los lazos entre las fuerzas democràti- cas espafolas y las fuerzas democràticas de las nacionalida des, fortalecimiento basado en el reconocimiento de objeti- VOS comunes solidarios, en la comprensión del caràcter dife rencial de' los pueblos de Catalunya, Eusxadi y Galicia y en el interés común de dar una auténtica solución política 'A este hecho, como elemento indispensable para el restableci- miento de la democracia en Espaiia. Vindicación popular de libertad la formulación de objetivos concretos representados por partidos y personalidades reco- nocidos, frente a los intentos de confusión del neofranquis- mo. Es por todo esto, y porque consideramos que a la negocia- ción ha de seguir la vigilancia democràtica y que a los obje tivos de las garantías electorales ha de seguir el compromi- SO O acuerdo constitucional, que nuestro partido ha estado Y esté a favor de la "Comisión de los Nueve" y de la presen- Cia responsable de las fuerzas políticas y sindicales de Ca- talunya en su seno, convencido de que una política justa no quiere decir una política sin dificultades, pero que, condu-. cida inteligentemente, acaba por imponerse. Es por esto que, aún y lamentando la dimisión de Jordi Pujol, sefjalamos que el hecho fundamental es que la organización a la que pertene ce,CDC, no solamente no retira la confianza en la comisión negociadora, sino que la ratifica. Es por esto por lo que a- preciamos como imuy positiva la presencia de la UGT, juntamen te con CCOO y USO, en la última reunión de la "Comisión de los Nueve" y su nombramiento como miembros de la subcomisión negociadora que ha de tratar con el gobierno las cuestiones relacionadas con la libertad sindical. Es por esto por lo que llamamos a los compafieros de la Federación Socialista de Cata lunya, adherida al PSOE, y alos compaieros del PSC (Congrès) para que reconsideren su posición y para que se reincorporen a las actividades comunes de los partidos y prganizaciones sindicales que venimos apoyando la negociación. Es por esto que, lamentando que la Permanente de la Asamblea de Catalunya haya optado, por consenso mayoritario, por marginarse del pro, ceso de negociación y haya cerrado las posibilidades de acción directa al ligarse exclusivamente a un hipotético "Organisme Consultiu" falto de toda perspectiva, revaloramos, no obstan- te, la base de movilización popular unitaria que la Asamblea de Catalunya representa y que continúa siendo el soporte fun- Es necesa- damental para la consecución de los cuatro puntos. rio, por tanto, marginar de su seno discusiones esterilizantes que algimas organizaciones exasperadas por el fracaso de su propia política estimulan, y entender la gran presencia de la Asamblea de Catalunya en la actividad negociadora mediante la movilización y, de una forma elemental, con el desarrollo de toda la potencialidad de la campafia "Volem 1 "Estatut". . ANTONI GUTIÉRREZ DÍAZ Tercero, ofrecer a la rei l 28-3-1977 PEL DRET DE VAGA I LA LLIBERTAT SINDICAL DIA 15 D'ABRIL JORNADA DE VAGA Comissions Obreres úÚ Unió Sindical Obrera han convocat tots ela treballa- dors d'Espanya a encetar im procés de mobilitzacions, assemblees i discussió als centres de treball per tal de fer ima gran jornada de vaga el 15 d'abril. El motiu fonamental és protestar contra el decret-llei que, amb la cínica pro- elama d'eixamplar-lo, restringeix, O pràcticquent anul.la, el dret de vaga 1 afavoreix l'acomiadament lliure,i també exigir la llibertat sindical. Les rei- vindicacions conereteg: garantir La feina, impedir els acomiadaments, as8egu- Prança de desocupació i pensions auficients, legalització de totes les centrala 8indicals, dissolució de la CNS i retom del seu patrimoni als treballadore, eleccions a les empreses per elegir. Òrgans repregentatiug que negociin els convenia, derogació dela decrets que faciliten l'acomiadament lliure i fan de la vaga una cosa il.legal i reconeixement ple del dret de vaga. treball Pàgina 5 Sindicals, que tant CCOO com USO no consideren raonable ni útil perquè els actuals enllaçoge í jurats poden jugar un paper important en-la mobilització i en la defensa dels interessos dels tre- balladors. La UGT té perfecte dret a defensar la seva opinió, però això no na de ser motiu per trencar la unitat que tant necessitem ara. Confiem que la UGT ho veurà clar i s'afegirà a la jor- nada, com confiem que s'hi afegiran to- tes les altres organitzacions sindicals obreres. Per dir-ho amb poques paraules, l' ac ció del 15 d'abril s'adreça a aconse- guir la normalitat de les relacions en— tre el capital i el treball. Com-ja Jan dit USO i CCOO, no va contra els pa— trons, als quals caldrà explicar-ne els motius i l'abast, sinó contra mes me- sures del govern que no fan altra cosa que enverinar la situació i Crear més focus de conflictes. Els treballadors volen tenir els seus sindicats, legals, organitzats com ells vulguin i decidei- xin, sense ingerències de ningú. Volen En la roda de premsa que va servir per anunciar la convocatòria de la jor- nada de vaga del 15 d'abril, Marcelino Camacho va destacar el sentit de legí- tima defensa dels treballadors que té aquesta convocatòria i va qualificar el recent decret-llei sobre acomiada- ment i vagues com "ma llei clarament antiobrera, pitjor que les de l'època de Franco i pitjor que el decret de va- ga de maig del 75". Té raó a vessar. El govern actual no cessa en els seus atacs a la classe treballadora. Quan es preparen elecci- ons a Corts i ja hi ha una colla de par tits polítics legalitzats -encara no, però, di això és ben significatiu, els més genuins de la classe obrera- encara no són legals els sindicats que els tre balladors han constituit, el dret de vaga queda tan reduit que no es veu, els patrons tenen grans facilitats per despatxar i, per postres, el nou salari mínim serà de 440 pessetes. Sí no fes ràbia, faria riure. Ja veiem on prometences que el govern ha fet de le- galitzar les centrals sindicals obreres de seguida. I la llibertat sindical i el dret de vaga són coses que no adme- ten espera. En el col.loqui que fa pocs dies es va fer al "Club Mundo", a Bar- celona, en el qual participaren CCOO, USO, UGT, CNT, SOC, el delegat dels Sindicats verticals i els sindicats "grocs" CSO i SFI, tothom hi va estar d'acord, fins i tot aquests darrers, No hi pot haver democràcia sense que hi hagi llibertat sindical di dret de vaga, No hi pot haver democràcia sense que la classe treballadora hí ocupi el lloc que li pertoca, un lloc molt pre- eminent per cert. Els treballadors no poden admetre l'actual situació. L'ac- titud del govern demana una resposta i la classe obrera la donarà. La donarà, com sempre, responsablement, construc- tivament, perquè els treballadors no són amics del desordre, de l'aldarull ni de la provocació: però la donarà amh força, amb tota la força que té i que és capaç de manifestar. La jornada de vaga del proper dia 15 pot assolir, i cal que assoleixi, unes proporcions més grans que la del 12 de novembre de l'any passat. Aquest és el sentit de la crida de CCOO i USO que està oberta a totes les altres centrals sindicals, a tots els treballadors d'Espanya. Cal que aquesta van a parar totes les que els sigui reconegut el dret de va- ga, com a eina de defensa dels seus in- teressos de classe, i el volen, com és lògic 1 just, sense restriccions. Volen treballar, , que no els puguin despatxar sense raó,tenir garantida la feina. Són aspiracions perfectament democràtiques i absolutament indispensables per a la democràcia que tant desitja tothom i que ja s'albira. crida sigui escoltada. Els objectius Són comuns. Tothom hi està d'acord. Cal que aquest acord esdevingui el dia 15 acció unida, sense cap esquerda, sense cap reserva, sense cap vacil,.lació. És lamentable l'actitud de la UGT que, tot i convenir en la justesa de les reivin- dicacions di en la necessitat de l'ac- ció, no ha signat la convocatòria per un pueril entestament a afegir-hi l'e- xXigència de Ja dimissió dels càrrecs L ENRIC VIVES A LA MINA, DE BARCELONA Així, tal com sona. Un barri en vaga. El 22 de març, el barri obrer de la Mina, a cavall del límit de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, oferia un aspecte insòlit. Totes les botigues, excepte la farmàcia, eren tancades í barrades, Els jubilats ocuparen uns locals que reivindiquen, de fa temps, com a llar se- va. Els nens eren a les escoles, però nb hi havia classes. Cada curs havia es. Collit algunes de les moltes necessitats del barri i els escolars confecciona- ven pancartes i cartells al.lusius, que després varen ser passejats pel barri. Els nens portaven adhesius amb les reivindicacions del barri. Bi va haver con- centració de veins als llocs més cèntrics. Què demanen els habitants de la Mina2 Allò que no caldria que demanessin perquè ja ho haurien de tenir de sempre. Allò que necessita aquest barri i tants d'altres, gosaríem dir que tots els barris populars. Necessiten i dema- nen espais verds,guarderies i parvularis, parcs infantils, llars per als jubi- lats, oficina de telègrafs i correus, pisos per als qui no en tenen, centres Culturals, una zona poliesportiva, biblioteques, cine, teatre, netedat i fora les rates... No ens cabria la llista sencera. Des que es va crear aquest bar- ri, els seus habitants han hagut de lluitar per les coses més elementals. Pre- cisament fa pocs dies, el 15 exactament, fou inaugurat l'ambulatori, després de combatre durant molt de temps per aconseguir-lo. Tenen un ambulatori, però hi manquen alguns serveis. Ara, després de la vaga del dia 22, els han promès . que abans de quinze dies hi haurà odontologia, tocologia i radiodiagnàstic. Un primer èxit de l'admirable jornada. Un altre èxit és el que han assolit,ben de pressa, els botiguers del barri. El Patronat Municipal de la Vivenda de Barcelona els devia uns diners que ha- vien avançat al moment de l'adjudicació dels locals. Sobre aquests diners, el Patronat es feia l'orni. El dia de la vaga, els comerciants van anar al Patro- nat i s'hi van tancar, disposats a resoldre d'una vegada la questió.Van roman- dre tancats fins a les dues de la tarda de l'endemà i en van sortir amb un acord prou satisfactori. El Patronat deduirà els diners avançats del preu de Compra i tamhé en deduirà cent mil pessetes per botiga, per les despeses que, els comerciants han hagut de fer per tal de posar els locals en condicions. en la qual van participar El barri La magnífica acció dels habitants de la Mina, tots els sectors socials i totes les edats, aconseguirà altres èxits. de la Mina, sencer, fermament unit, s'ha fet escoltar. X. l Pàgina 6 treball 28-3-1977Í EL CLAUSTRE La Universitat, i més concretament, el Claustre que té lloc en aquests moments a la Central, és tema d'atenció a la premsa, Sense entrar en els seus avatars,sí que voldríem fer algunes re- flexions sobre la profunda significació que suposa la seva realització. Quan, el mes de desembre, vam fer la IIl Conferència Universitària del PSUC, vam intentar de definir els trets fona- mentals de l'actual situació università, ria: la crísi del model d'Universitat liberal, unida a la crisi de la Univer-. sitat franquista (jerarquitzada, buro- cràtica, allunyada de la realitat soci- al i cultural catalana), feia urgent l'articulació d'un extens moviment mi- versitari, que, junt a la resta de la societat, fos capaç de donar una alter- nativa democràtica a la Universitat. De no fer-ho així, corria el perill, i encara el corre, d'una degradació total que la tornés irrecuperable per molts anys. Fèiem constar aleshores les dificul- tats amb què ens trobaríem per tal d'a- conseguir articular um moviment d'a- questa mena, però ens animava l'esperan Ça que tots els sectors universitaris serien conscients de la responsabilitat col.lectiva que suposa salvar la Univer sitat i posar-la al costat de tota la societat en el seu conjunt. El llarg conflicte del Personal Òò No Docent al començament del curs, la crí- si posterior del Rectorat, els proble- mes del Professorat No Numerari i un, cert abstencionisme dels estudiants,. posaven en dubte la possibilitat que ve, ritablement fos possible de començar un: procés constituent a la Universitat, que abordés d'una forma constructiva la tasca de començar a assentar les ba- ses de cara a la construcció d'una Uni- versitat autònoma, científica i catala- na, inserída en el procés de transforma ció social del nostre país. Malgrat això, la convocatòria del Claustre va permetre de superar alguna d'aquelles dificultats i d'iniciar una discussió profunda entre tots els sec- tors universitaris veritablement inte- ressats a donar una sortida progressis- ta a la crisi. I avui,ja s'ha posat de manifest que una actitud ferma i responsable d'a- quests sectors, ha permès de frenar les posicions més conservadores o retardatà ries, al mateix temps que, encara sense saber-ne ni el resultat ni l'abast, po- dem afirmar que s'han obert les portes a una elahoració fecunda per superar els elements de crisi més aguts i assen tar les bases d'un autèntic procés cons tituent. El Algunes precísions, semblen necessàries: no obstant, ens El PSUC elabora la seva política en, base a una anàlisi rigorosa de la reali: tat social i en contacte permanent amb els sectors afectats per aquesta reali- tat.La nostra actitud no té apriorismes com a punt de partida sinó una pràctica política i sindical realitzada de forma Oberta i franca. No obelm, per tant, al cap "consigna" o comandament que no pro" vingui de les aspiracions veritablement : davant sentides per aquests sectors, dels quals ens sentim plenament respon- sables pel fet que han dipositat la se- va confiança en nosaltres. Pretendre , per tant, que la nostra actitud pugui ser menys "universitària" que la —d'a- quells que proclamer ser únicament re- presentants de la "ciència", no és sinó una manera d'ocultar interessos i objec tius menys clars i evidentment,més ego- istes. El nostre Partit ha deixat sempre ben clar i continuarem fent-ho, que no donem suport a cap persona en concret i sí a totes aquelles que estan disposa des a defensar i tirar endavant,d'acord amb les seves forces (que han de ser les de totsi), un programa d'autèntica transformació democràtica. La tasca de salvar la Universitat de ASSEMBLEA DE QUADRES DEL VALLÈS OCCIDENTAL Diumenge, dia 20, es va fer a Saba- dell una assemblea de més de dos-cents companys i companyes, quadres del Par- tit del Vallès Occidental. Bi assisti- ren Gregori López Raimundo, secretari general del PSUC, Josep Serradell (Ro- man), del Comitè Executiu, Francesc Trj ves, del Comitè Central úi candidat a diputat per Barcelona, i Alfred Bienzo- bas i Roc Fuentes, també candidats. Va encetar la reunió Trives, responsable del Comitè Comarcal darrerament consti- tuit, que va parlar de la situació po- lítica i va presentar l'esmentat Comi- tè. López Raimundo va tractar dels can- vis democràtics que el poble ha imposat i de la política del Partit en aquesta conjuntura, de la necessitat de fer una gran campanya electoral. Cridà a fer més grans esforços per guanyar per a la nostra causa milers i milers de dones i homes de totes les capes de la pobla ció. LOCAL DEL PSUC AL POBLE SEC (BARCELONA) Hi havia Unes tres-centes persones a la inauguració del local del PSUC al Poble Sec, entre les quals Gregori Ló- pez Raimundo, Miquel Núfez, Antoni Gu- tiérrez Díaz, Jordi Cunill, Agustí Prats, i altres membres del CC. Hi va haver alguns parlaments. López Raimundo va parlar de les eleccions i després d'un brindis es va cantar la Internacional. ———b—b—b——————— QUINZENA DEL PARTIT A SANTA COLOMA DE GRAMENET an ————————— S'ha iniciat aquesta quinzena , que va del 19 de març al 3 d'abril. S'han posat taules de venda pública de la nostra premsa.En un acta sobre la ques- tió nacional i els immigrants va parlar vida del partit XX la gran crisi en què és immergida, no pot ser, de cap manera, tasca d'unes quantes persones, per molt qualificades que siguin aquestes, sinó de la partici pació activa i responsable de totg els afectats per aquesta crisi.La Universi- tat,la salvarem entre tots O s'enfonsa- rà amb tots. Finalment, aquesta transformació no pot fer-se d'esquena a la societat. La Universitat no és un terreny vedat que només interessa els universitaris, sinó una institució més d'una societat que necessita tant de la Universitat, com la Universitat de la societat i només d'aquesta relació mútuament enriquidora podran sortir les solucions que ens afecten a tots. El nostre suport, per tant, a la iniciativa del III Congrés Universitari Català, és total i farem el màxim esforç possible per assolir la fita d'aquesta Universitat veritable ment autònoma que Catalunya necessita. Tant de bo que tothom sigui consci- ent de la gravetat del moment que vivim i sàpiga respondre a aquest repte histò ric amb autèntica vocació Íi esperit constructiu. CARLES GONZALEZ vida del partit Fernando Soto, del CC del PCE. La quin- zena preveu una colla d'actes que aca- baran amb un de final, en el qual par- larà Gregori Lónez Raimundo, i amb un festival popular. "PER CATALUNYA, LA DEMOCRÀCIA l EL SOCIALISME, PSUC" Això és el que diu la pancarta ver- mella que presideix, des d'aquest diu- menge, la parada que el Partit té al mercat de Centelles, cada diumenge. Bom coneix de sobres aquest tradicional mer cat on es pot comprar de tot i que sem- pre és ple de gent. De quatre setmanes ençà, els companys de Centelles tenen la seva parada per vendre la nostra premsa. Una parada més entre totes les altres, molt concorreguda, cada dia més animada, on la gent compra els periò- dics i fa petar la xerrada amb els co- munistes, l28-3-1977 RAMON TAMAMES, VIATGE D'ANAR 1 TORNAR "LA LEGALITZACIÓ" JA ÉS A TOCAR" a leg properes eleccions, Barcelona. — dCom veieu, des del centre de grave- tat del poder, la legalització del PCE2 Ara, diuen, sembla que és imminent... — Ho veiem, efectivament, com que)com que ja quasi s'està tocant amb els dits. Aquest matí em deien que la Sala IV del Tribunal Suprem està dividida, Cinc a favor i cinc en contra. Sabem també que hi ha hagut pressions dels grups més reaccionaris per aconseguir que no se'ns legalitzi. Però, realment, què passaria si no ens legalitzessin2 Aquesta és la millor resposta... Això significaria un mínim de credibilitat de cara a les eleccions generals i la fi de la Reforma. Seria una victòria pírrica de la dreta. — Si legalitsen el Partit Commísta, dquina posició prendrà respecte a par— tits que, a la seva esquerra, no quedin legalitzats2 - Pensem que tots els partits que han demanat la seva legalització i que són també dins de l'esquerra, si no automà- ticament, sí que seran legalitzats un cop que legalitzin el PCE i el PSUC, A mí em sembla que és quelcom inevitable. El govern tractarà de restar vots als comunistes legalitzant d'altres partits polítics. En això no hi ha cap plante- jament que disminueixi la qualitat i la . combativitat de molts dels partits po- lítics, on tenim tants companys. - Tamames, una pregunta específica per a tu. Aquí es va parlar molt, després de la roda de premsa del llavors enca- ra "il.legall Santiago Carrillo, que el PCE proposava una mena de pacte social Com a sortida a la erisi econòmica. do et pregunto: dquina sortida pràctica de l'aqut i l'avui proposa el PCE per superar l'actual crisi2 - No, no és el pacte social. La nostra posició és molt clara: és una política de responsabilitat nacional, en el sen- tit que no es podrà superar la crisi si en els plantejaments no es tenen en compte els interessos de las forces so- cials majoritàries. Per això, una vic- tària electoral de la dreta no signifi- ca una automàtica solució de la crisi. Significa, possiblement, el restabli- ment transitori dels interessos 1 de la confiança del capital estranger, però no significarà la solució dels proble- mes perquè no 48 un planteig de supera ció de la crisi i de transformació pro- funda de la societat. I això, avui, és necessari, quan els grups estan amb anhels i desigs de canvi, amb desig de democratització profunda de la societat i de l'economia. Aquesta resposta només la podrem donar des d'una àmplia coali- ció de l'esquerra i dels demòcrates que fins i tot poden ser al centre, però no una "solució" des de la dreta. Ramon Tamames, del Comitè Executiu del Partit Commista d'Espanya, candidat l'economista més reconegut de l'Estat espanyol, re- velació com a novel.lista darrerament... Ha fet ima conferència a l'Escola de Sociologia -que el Samaranch Vol esborrar del mapa- amb ima 8ata plena i algumes aules amb altaveus, igual- ment plenes. Li posem el "cassette" davant, gairebé en ezclusiva. Ramon Tamames ha estat imeg hores a -— Parla'ns ara del paper del Partit Co- mmista en la campanya electoral i des- prés de les eleccions. - Per a nosaltres, la campanya no és un ritus, evidentment. No és un acte elec- toralista. És quelcom molt seriós. ' És l'expressió de la voluntat de conque- rir, encara que sigui en ima campanya ' que lliurem en inferioritat de condi- cions, la llibertat i la democràcia plenes. La nostra presència és obliga- da. És la base per anar aconseguint un partit de masses, ima millor organitza- ció, difonent els nostres pensaments sobre les diverses alternatives en l'e- conomia, en l'ensenyament, en la sani- tat, en els problemes obrers, l'urba- nisme, etc. I tractar que el procés ím- mediatament vinent sigui un procés cons tituent. — Finalment, dceom veus les relacions Partit Comuniata d'Eepanya-Partit So- cialista Unificat de Catalunya2 - Bé, en la meva opinió són unes rela- cions de fraternitat. Jo crec que en aquestes relacions hi haurà punts a discutir, indubtablement, però són unes relacions de fraternitat entre partits que es nodreixen d'una ideologia bàsi- cament comuna, amb un fet nacional a Catalunya, diferenciat, però amb molts , problemes i molts interessos comuns , Les classes treballadores , amb totes les diferències i peculiaritats nacio- nals, són, malgrat tot, una entitat, són un corrent comú a nivell de l'Es- tat, També em sembla que el mercat és ds al LI I Me L - sl P. 010 a A it i —— un mercat comú, un mercat únic..., em sembla que els problemes de la polí— . com tica econòmica ens afectaran "Llavors, que Catalunya tingui la seva autonomia i que el Partit Socialista Unificat de Catalunya tendeixi, amb to- ta la seva llibertat, cap als problemes catalans, ens sembla que és la cosa cor recta. Però hi ha molts problemes ca- muns en els quals haurem de continuar junts. a tots... Ramon Tamames torna cap a Madrid. "Savoir faire" o "fair play": "la otra cara del PC", com ha dit algú dela qui es pengen que el patrimoni de l'esquer- ra és tan minso que no hi pot cabre mn bon economista o un llençat novel.lig- ta... O, simplement, la bona educació í .8l bon gust. Per cert, im altre eop li preguntarem,a Ramon Tamames,qui és Ll'E- lio de la seva novel.la, què hi ha dar— rere l'operació "Xenius" que explica en el llibre, ete., ete. Que li preguntem no vol dir que les respostes no siguin clares. És una forma indirecta de reco- manar—vos la lectura de la novel.la..,, a tot8g els qui mai no heu pogut amb un totxo d'economia. ANTONI B, AMB L'ARGENTINA Dirigents polítics i personalitats del nostre país i d'altres patso8s, en- tre ells al secretari general dal PSUC, Gregori Lópes Raimndo, han signat mn document titulat "Per les llibertats a l'Argentina", publicat a "Mundo Diario" i altres periódios continentals, en oca 8ió dal primer anivergari del cop d'es- tat encapçalat par les forces armades argentines el 24 de març de 1976, "mo- ment des del qual —asgenyala el docu- ment- les institucions democràtiques han deixat d'existir: El Parlament dis- solt, els partits polítics, suspesos o prohíbitsj el Poder Judicial, subjecta a les arbitrarietats de la Junta i re— emplaçada la seva jurisdicció, en part, per l'establiment de tríibimals mili- tars." : El document denmoia la criei econò mica i la terrible repressió "que col- peja tots als sectors dal poble " i re- 'olama: "El cessament immediat dels segrests, les tortures i els assassinats. lo "La publicació de les llistes comple tes de presoners polítics i el seu allí berament. La restitució dels sindicats als treballàdors, el restabliment del dret de vaga i dels altres drets sindicals. ' SE) restabliment dels drets consti— tucionals —entre ells, el d'opció-, de les llibertats democràtiques i de l'ac— tivitat dels partits polítics, sense proscripcions." Heus aquí com defineix el document allà que el general Videla, cap de la Junta Militar feixiata argentina, ano- menava, divendres passat a TVE, "demo- eracia fuerte,' estable y representati- va": Mgls treballadors han patit l'ocupa- —é— fs d —— Fermando Soto andalusisme de debò Invitat pel PSUC, dustrial de Barcelona: amb una mena de dolorosa concentració: magògia... — gQuin és él veritable problema anda- Tús2 - Mira, les bases de l'economia andalu- sa sota el franquisme han estat l'emi- gració i el turisme... el Govern no s'ha preocupat de res més.Això fa, evi- dentment, que el veritable drama del poble andalús sigui l'atuy, que d'esta- cionari s'ha convertit en crònic... — èCom respon la classe obrera andalusa davant d'aquesta situació2 — Convertint la lluita contra l'atur en l'eix de la lluita obrera. El passat 17 de març, més de cent mil treballadors Van anar a la vaga per tal de lluitar contra l'atur. I m'agradaria que aquest punt el subratllessis: fer política, fer andalusisme, a Andalusia vol dir crear llocs de treball, que els neces- Sitem, si volem sobreviure, amb urgèn- cia. — Ara corren grups i veus per Catalunya que, en nom de L'andalusisme, prometen lloes de treball als qui tomin a la seva terra d'origen... — Ja ho sé, di em sembla d'irresponsa- bles. Però tingues en compte que si bé hi ha obrers d'origen andalús que enca- ra firmen amb el dit, n'hi ha molt pocs que se'l mamim, el dit. éA què treu cap fer promeses ara com ara irrealitza- bles2 El que passa és que a la Classe Obrera, al proletariat català ara li estan sortint moltes núvies. dPer què ara i no abans, quan els problemes aquí eren d'unes dimensions tan greus2 Per- què resulta molt fàcil venir amb la bo- ca plena d'Andalusia, a guanyar vots. Els mateixos que us el demanen, aquest vot, que diguin què han fet per solu- cionar els problemes d'Andalusia, què han fet, en concret, per lluitar contra l'atur. - Els homes que un dia van haber d'emi- grar, d'Andalusia a Catalunya, dquè són ara2 perquè palesen situacions veritablement angunioses. ús del patetisme dels drames rurals. No hi ha, a la seva veu, ni un brí de de- el company Fernando Soto ha recorregut la perifèria in- ha estat a Terrassa, llà, Sabadell i els Nou Barris barcelonins. Amb una veu penetrant, convincent, amb accents de terra ferma i molts anys de lluita a les espatlles, el lluita- dor de les Comissions Obreres de Sevilla conta les dades dramàtiques de la si- tuació d'Andalusia, depauperada pels cactes, víctima, com pocs pobles de l'Es- tat, dels estralls econòmics de la política franquista. La gent se l'escolta Sunta Coloma de Gramenet, Comne— les coses que diu en Soto fan escruixir A cap moment, però, no fa — Són catalans drets amb tots els Catalans de dret, 3 amb tots els deures. que no obliden la seva terra, que saben que la millor forma de lluitar per An- dalusia és conquerir la democràcia per a tot l'Estat espanyol. Sé que molts homes vinguts d'Andalusia se senten a més a més catalans del tot, perquè han lluitat conjuntament amb Ja resta de catalans per arrencar una parcel.la de llibertat. I això és important... — dPerò no hi ha una discriminació eul- tural..,2 - Tots, els treballadors hem estat víctimes cultural, sota el franquisme. Ara bé penso, a vegades, que els dos milions de nous catalans, vinguts d'Andalusia , han d'haver influit en la cultura de Catalunya. En els costums, en les ex- pressions, en la manera de prendre's la vida i de construir una nova societat. I crec que els nascuts a Catalunya han sabut valorar-ho. en especial, d'una discriminació — dQuè recomanaries als treballadors nascuts a Andalusia que ara viuen a Ca- talunya2 - Que continuin, com fins ara, lluitant unitàriament contra l'explotació, con- tra la repressió, amb aquells partits polítics que durant els anys difícils van lluitar per les conquestes obreres. El millor servei que poden fer a Anda- lusia, com ja t'he dit, és aconseguir que triomfi la democràcia de veritat a Catalunya. L'amic, el eompany Fernando Soto se'n toma a Andalusia. Allà, amb sis milions d'habitants, hi ha tres—cents mil parats. Per ell, com va declarar a "Mundo Diario', "la tasca més important és ara d'organitzar els treballadors andalusos per combatre l'atur i evitar l'emigració. Importa conscienciar les més. amples capes socials per poder com— batre tots junts l'atur. Crear una ali- ança interclassista que beneficii els obrers i descobreixi el veritable ene- mic —-d'andalusos i catalans- que és el centralisme monopolista." Gràcies, Soto, entre nosaltrest per la teva estada IGNASI RIERA - AMB L'ARGENTINA RA (ve de la pàgina anterior) ció militar de les fàbriques, els sin- dicats han passat a ser controlats per les forces armades, el dret de vaga ha estat suprimit, els dirigents di mili- tants són fets presoners, segrestats, assassinats. "La repressió no perdona les Esglé- Sies: capellans, pastors, religioses, bisbes, són detinguts, perseguits, fins i tot assassinats... L'antisemitisme es desenvolupa: es metrallen sinagogues, s'editen obres de Goebbels i Rosemberg. "La Universitat roman sota control militar, se suprimeixen carreres, i e- quips senbcers d'investigadors es veuen obligats a l'exili. "La manca de llibertat de premsa és absoluta: les campanyes de desinforma— ció i contrainformació, constants. Es prohibeixen periòdics i a les casernes es cremen obres de Freud, Marx, Lévi- Strauss, Piaget... "La repressió abasta dirigents po- lítics, advocats, estudiants, Cientí- fics i tècnics, periodistes, artistes. "Nombrosos refugiats llatino-ameri— cans —com l'ex-president de Bolivia, quan José Torres, els ex-legisladors uruguaians Zelmar Michelini i Hèctor Gutiérrez Ruiz- han estat assassinats impunement. Malgrat els esforços de l'Alt Comissariat per als refugiats de les Nacions Unides, la situació dels . asilats continua degradant-se. "Les Organitzacions internacionals denuncien l'existència de vint mil a trenta mil presoners polítics: d'ells, sis mil han desaparegut intermats en camps de concentració. Més de ques mil cinc-centes persones han estat assassi- nades des del cop d'estat. "La tortura s'aplica de forma cien- tífica ji sistemàtica. Molts presoners són afusellats i famílies senceres de militants de l'oposició, exterminades." El poble català —que ha viseut, com tots els pobles d'Espanya, sota la bota feixista- no serà insensible —n'estem segure- al drama que viuen, al seu pa- ts, els ciutadans argentins i sabrà ex- pressar la seva solidaritat amb els dos mil exiliats que resideixen actualment a Catalunya.